Diuen que els altres
saben més que jo,
quan ni tan sols m'han tocat.
Com són els meus dies,
quan mesuren els meus pams,
el gust dels meus petons
i els meus somnis,
on van a parar.
Diuen que sols són paraules
el que escric en un paper
i potser tenen raó,
però qui sap,
doncs, la vida és una munió d'instants
que no saben fer res més,
que respirar.
O potser sí,
quan troben algú com tu,
diferent,
algú que no es preocupa
de què diran
i simplement passeja amb el vent,
esperant algun dia volar.
Diuen que els altres
saben més que jo,
i en realitat,
no sé ni jo mateixa
com són els meus dies,
quan mesuren els meus pams,
el gust dels meus petons
i on van a parar els meus somnis,
un cop ja els han tastat.
Qui sap,
potser on ningú els busca
o potser,
al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada