sense quatre braços
i quatre cames
per aixoplugar-nos del fred,
sense la imatge d'un t'estimo
que passa per la teva boca com el vent
i deixa nua la meva ànima,
emportant-se les paraules,
que fa innecessàries el moment.
No sóc res si tu no hi ets,
si m'oblides,
si enterres els sentiments
que abans eren nostres
i ara,
qui sap de què.
Perquè de qui
ja sé que no,
però qui sap si un dia tornen
i recorden el camí
i s'enganxen als teus llavis
i em donen permís per dir-te
que jo, mai vaig oblidar-te,
perquè això,
és del tot impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada