Sense alè

Ja tinc ganes de llegir-te
em vas dir
i un calfred em va recórrer l'esquena
despullant tota vergonya,
si és que mai va existir.
Sense alè,
guspira als ulls
i molt desig,
moviments perfectes a mitjanit
que no tenen horari fix
quan et toco a les fosques
amb els meus dits
i penso,
que ningú en sap tant com tu
de portar-me a tastar
on l'anhel és el principi,
que mai, hauria de tenir fi.
Perquè el temps ja pot passar
que nosaltres allí ens quedem,
on els llençols diuen amb carícies
que l'infinit no és un espai,
si no tot el que sentim.
Ja tinc ganes de llegir-te
em vas dir
i jo així em vaig quedar,
sense alè,
guspira als ulls,
i molt desig.