Diuen que la mar és salada
perquè espera la teva flaire,
callada entre roques abruptes
i onades de blonda arrissada.
Allí on els estels
guaiten en la nit,
vetllant no t'equivoquis
i facis petons al primer que passi
sense preguntar-li
si és una fantasia,
com d'altres vegades.
La brisa,
pintarà de blau els somnis
que en aquella casa vora del mar
mulla les nostres petjades
i ens deixarà
un petó de color blau,
perquè el dia de demà
diguem als nostres records
que tornin.
Sovint va bé girar el cap
i pensar,
que vam ser quelcom
per continuar sent,
el flaire que calla esperant
al petó de color blau
que un dia vora el mar,
deixà de ser fantasia,
per tornar-se real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada