T'enyoro,
allí on el record
es fa moviment
i li dóna als teus llavis paraules,
on les ganes s'omplen de carícies
mentre romancegen en la meva pell
esperant perdre-si,
per no tornar mai més,
a despertar de bells somnis.
T'enyoro,
on el blau dels teus ulls
dibuixen un mar profund
de passions desfermades,
acompanyades de serenor
perquè ningú descobreixi,
on dorm el teu desig
quan lluny ens tenim.
I sospiro de nou
fins a poder tornar a veure't
i agafar-te de la mà,
per sentir-ne la tendresa,
que en surt dels teus dits.
T'enyoro,
perquè ets quelcom més
que persona,
ets aquella ànima
que amb una sola paraula
té el poder de deixar-me muda
i em pren l'esperit
allí on el record es fa moviment
i li dóna als teus llavis,
aquelles passions desfermades
que es reflecteixen
quan em mires,
en el blau dels teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada