però si pogués,
et diria,
que tots teus
són els meus instants,
quan et miro de reüll
perquè no sàpigues
que t'estic mirant,
doncs no goso ser
res que et pertorbi,
que et canviï la vida,
però em permetràs que et digui
què quan et veig,
surt aquella papallona
que la màgia, sempre,
converteix en guspira
i ho encén tot
i em fa tremolar els dits
pensant com seria,
recórrer el teu cos nu.
Però ja sé que no t'ho puc dir,
però si pogués,
et diria,
que vius en els meus pensaments
des del matí,
fins que s'acaba el dia
i allí,
és quan et miro als ulls
i et dic sense vergonya,
que per mi seria un plaer,
desfer-me de gust amb tu.
precios Marteta :)
ResponElimina