i deixa camí en la pell
quan els ulls es tanquen
i les boques s'obren.
Inquietant moment aquell,
on bado desitjosa de ser,
la que prova carnada
i deixa sempre al descobert
aquella nuesa
que ni jo mateixa pensava
que era meva,
mentre imagino fondre'm
on el desig em palpa
i em fa cridar de plaer.
Perquè mai s'oblida
la intensitat d'una mirada
que sense oblidar els seus actes,
sempre, en necessita més.
Serà que és curiosa,
com la naturalesa humana
per saber,
si els pams que la llengua toca
són els mateixos,
que aquells que de saliva vesteix.
Recorda'm com es comença
i deixa que la resta
passi sense pressa,
sospirant a prop teu.
L'anhel és una trampa
i tu,
el meu esquer,
mentre imagino fondre'm
on el desig em palpa
i em fa cridar de plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada