Butxaques,
allí on guardem les coses
que mai volem perdre,
les que volem tenir
a tocar de la mà
quan la necessitat és immediata,
o per simple plaer d'acariciar-les
i saber que són nostres.
Butxaques,
petits racons
plens de sorpreses,
on també trobem andròmines
que crèiem perdudes.
L'esguard del fred
de mans balbes,
que calor busquen
i no en troben d'altres,
per protegir-se.
La roba que mai sobra
encara que sigui,
per portar aire.
Al costat o a les vores
butxaques,
per poder dur-te
en un trosset de paper,
entre les meves paraules,
perquè quan no hi ets
i de tu necessito saber-ne,
sempre faig aquell gest
d'enfonsar les meves mans
on els records es toquen,
en forma de carícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada