se'n diu sorpresa,
o com li diries tu
a un hola que tal estàs
en un dia qualsevol,
però del que no s'oblida mai l'hora.
Aquell del que sempre en sabràs
si era estiu o primavera,
si anaves vestit o despullat
perquè el que portaves a la cara
era un somriure
que no en podies dissimular
les ganes que en tenies,
de transformar les paraules,
amb una imatge concreta
i veure que et deien els ulls
que sempre imaginaves,
darrere d'una pantalla.
El caliu d'una veu
i el silenci d'una mirada
que sense dir cap mot,
sempre et despullava.
I ara,
ara ja tens el que volies,
en una distància mínima,
la carícia d'una pell
i el desig d'una boca
que s'espera,
per tastar de la teva.
Aparèixer de sobte,
se'n diu sorpresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada