Impossible

Tanco els ulls
i et sento.
A dins,
a la vora,
al mig,
en un sospir,
al costat de la boca,
en el millor somni 
quan agafo el coixí.
No t'oblido
per que et porto lligat
a tots els instants
encara que no hi siguis,
doncs t'imagino
on el petó et busca,
la carícia et necessita
i el desig fa obrir el llit.
Ho sento,

no puc fer-hi més.
Si és pecat
no vull redimir-me,
per que un cop ja t'he provat
és com dir-li als meus pulmons
que no respirin.
Impossible.