En les distàncies curtes

En les distàncies curtes
ja hi tinc presa la mida
i les meves mans es mouen àgils
sense poder aturar-me.
Et trec la roba amb parsimònia,
no sigui cas que la pressa
s'oblidi d'assaborir-te.
Malaguanyades serien doncs
les hores d'espera
si després de tot,
no sóc capaç de tenir-te.
Els botons,
poc a poc perden la paciència
i necessiten obrir-se
per deixar pas al tacte.
Serà que la vista
tossuda,
necessita tocar-te.
I acariciar-te l'ànima
fins que el meu nom
en els teus llavis
es desfaci,
per deixar el rastre 
d'allò,
que es guarda eternament en memòria.
Per que un cop es comença
impossible d'aturar-me.
Quan el desig toca la pell
és una foguera encesa
que en les distàncies curtes,
és quan més crema.
Serà difícil esperar
fins la pròxima vegada
a tenir-te sense camisa.
Però no pateixis,
en les distàncies curtes
ja hi tinc presa la mida
i les meves mans es mouen àgils
sense poder aturar-me.
Serà que la vista
tossuda,
necessita tocar-te.