Entre la teva boca i la meva

Ara, és un temps que no té espera.
Un ja que s'impacienta
quan les ganes tenen pressa 
i necessiten de sortida,
entre la teva boca 
i la meva.
No es pot enganyar 
a la carícia que et fa créixer ,
i el desig que augmenta
quan és la teva pell
la que toca,
una estrella a ras de terra.
Per que amb tu
sempre hi ha màgia
i no necessito de parafernàlia.
Quan dos ànimes s'uneixen, 
elles són,
la seva pròpia trampa.
On el mar sempre mulla
i la terra sempre és seca,
vull saber que m'estimes
encara que sigui,
per última vegada.
Ara és un temps que no té espera.
Un ja que s'impacienta
quan les ganes tenen pressa
i necessiten de sortida,
entre la teva boca 
i la meva.