el cotó d'un mar blau
pintat en un cel
on ahir,
hi havia tempesta.
Em vaig perdre en l'horitzó
on els records feien pampallugues
i em duien per camins
que creia ja oblidats.
Vaig tornar a notar
el gust dolç de la teva boca
i les ganes tendres
d'estimar.
La brisa ens duia aromes,
d'un amor del passat.
Tancant els ulls
la imaginació vola
i torno a estar al teu costat
enredada en les carícies
que es solen donar els amants.
Passejant-me pel teu cos,
gaudint dels teus instants
les entremaliadures,
ja no eren cosa d'infants.
He vist aquest matí
el cotó d'un mar blau
en un cel dibuixat.
Llàstima,
sols estava somiant,
que l'amor
a mi,
no m'havia oblidat.
M'agradaria tambè empotar sentiments, i si un dia em mancasin, obrir-ne un i recobrar vida....
ResponEliminaCAPACITAT ,D'IMAGINAR I REVIURE SENTIMENTS PASSATS VISCUTS I GAUDITS,NO SÓN ENCARA QUE ET SEMBLI ,UN MIRATGE,SINO UNA MOSTRA DE LA TEVA SENSIBILITAT,AQUELLA QUE ET FA LLIURAR'T-HI A L'AMOR QUAN HO TENS,I ALHORA LA MATEIXA QUE ET FA ACCESSIBLE A OBRIR EL TEU COR,CADA DIA COM SI RES HAGUERE ESDEVINGUT.NOBLESA DE PERSONA I DE SENTIMENTS.MIL.LER
ResponElimina