amb el teu passejar.
El moviment genera allò
difícil de parar.
Buscant, potser trobarem solució.
Tocar-te la pell serà
alguna cosa més que intuïció.
Acció de plaer
en eterna combustió,
per saber com jugar al teu joc.
Cremar-me m'encén la passió
de construir carícies
en un cos,
on la imaginació es deixa volar
sense condicions.
I que el temps és deturi
si-us-plau.
Que el final no arribi mai.
Tot curt es farà
el viatjar per on la imaginació
tants cops m'ha portat.
Deixa'm per un cop intentar
deixar d'imaginar
per tastar,
que la mel del teu cos
no és allò tant somiat
sinó que també es pot menjar.
Buscant,
potser trobem la solució.
LL I COM A PERLES,XRO EM RATIFICO AL COMENTARI DE DINAMICA DEL PLAER,QUE CERCA LA CONJUNCIÓ DE SENSACIONS VISCUDES,PER A ESBRINAR PLEGATS LES INTERIORITATS DE UN PLAER,UNA SENSACIÓ COMPARTIDA COM SI FOSSIS UN...QUE AL FINAL PER LLUR COMPLICITAT POT FUNCIONAR COM A DESCRIPCIÓ DE L'AMOR.MIL.LER
ResponEliminaBon començament de setmana: Pell i mel, o mel i pell, no sé.-
ResponEliminaAnhelant i delicada solució de continuïtat, aquesta que expressa el poema; en desitjar deliciosament cos, l'interminable combustible que és la imaginació.
ResponElimina