ens obre la ment
a les il·lusions de tota una vida,
un instant petit,
gran fet.
Viatjo sense pensar
si faig bé o mal
amb lleugeresa de sentiments
que m'ensenyen, de nou,
a caminar.
Somriures.
Cava amb copes de cristall.
La possibilitat de somiar
sense haver de sobte,
despertar.
Qui no voldria fer
el moment etern,
per no tenir mai més que lluitar.
Les llàgrimes seran felicitat reflectida,
abraçades al carrer
on els cors,
tindran un sol batec.
Em queda un dubte per saber.
El número que he comprat
inclou tota la vida al teu costat?
Desig infinit sense haver-lo de disfressar.
Vull ser allò que notes a faltar
quan no respires de mi
doncs així sabré,
que quan la nit et ve a bressar
abans de somiar,
sóc la que et fa tancar els ulls
amb pau i tranquil·litat.
Lo millor de mi
sense cap sorteig
sempre teu serà.
Un tros de paper
ens obre la ment,
a les il·lusions de tota una vida...
AIXÒ NO HO DUBTIS MAI,ENCARA QUE SIGUI A UN TROÇ DE PAPER,ÉS PENSAMENT TEU MADURAT I REFLECTIT AL MATEIX,...I COMPARTIT DE PLE AMB MI,PERQUÈ SI A LES DROGUES EN FOS ADDICTE,ALLÒ QUE REFLECTEIXES AL PAPER,FUNCIONA COM UNA D'ELLES;PERÒ NO EN TEPAS UNEFECTE NOCIU,SINO TOT EL CONTRARI,EM PERMET SENTIR-TE A PROP MEU,AMB EQUISSIDA SENSACIÓ DE BRESSOLAMENT,TANT DOLÇ I ACARONADOR,D'AIXÒ TANT TEU,QUE EN LLIGA I NO S'HI ABANDONA MAI.MIL.LER
ResponElimina