No fa falta paraules

Una finestra atrapa una imatge passatgera.
A pell nua
sols fotografia d'ànima neta,
que no té por de mostrar-la
encara que aquesta,
en sigui freda.
Algú ja l'escalfarà,
doncs respirar és tan innat 
com buscar refugi de sentiment.
Somiar pot passar a ser 
un acte de fe
si no es troba un per què.
Però jo sé i tu saps
que entre nosaltres,
passarà quelcom més.
No fa falta paraules
per explicar-te el que tots dos sabem.
No m'acompanyis,
guia'm.
No m'estimis,
desitja'm.
Els instints primitius
sempre són els bons.
Obre't a mi i el silenci ens acompanyarà
vestit de petons sota la teva finestra.
Viure en el teu cel 
és una trampa 
i jo, he caigut en ella.
Recordaré per sempre el teu escalfor,
doncs sempre tinc, fred de desig
si l'amor em troba al teu costat
nua d'esperit.