rimel i un toc de fantasia.
Vestit lluent.
Amb ganes de menjar-me el món
avui,
sortiré a passar-m'ho bé.
La guerra començarà a mitja nit.
Globus,
serpentines i un toc d'alcohol,
em deixaré dur
per la màgia que comença quan es fa fosc.
On ningú em coneix i surt,
la que realment sóc.
La que voldria ser i mai té l'ocasió,
de perdre's en la multitud
i ballar en l'oblit, que li marca el cor.
Per uns moments no hi ha obligacions
i els peus dansen altres sons.
No hi ha preocupacions
sols rialles de colors
entre el brogit de la gent que no conec.
D'un glop hem veuré la nit
i aprofitaré tots els moments
que vinguin a mi,
per que amb els primer raigs de sol
la princesa ha de tornar al seu mon.
De tant en tan ja va bé
tenir el cor desinhibit.
Porto la música als dits
i als llavis una cançó.
Avui,
va de festa el cos i l'esperit.
SIP MARTONA, LES MUSES I TU S'HO MEREIXEN, FRUEIX,..FRUEIX QUE SI ESTÀS BE SERVIDOR TAMBÉ.MIL.LER
ResponEliminaPassa't-ho bé. Tens edat per fer-ho.Pero ¡Alerta! les aus carronyeres vesteixen de Prada i Boss. No baixis el periscòpi.
ResponEliminaMmmmmm, qui pogués acompanyar-te en aquesta gran vetllada, el meu cor també crida a festa, i m'encantaria sentir la teua cançó. ;)
ResponElimina