que no es poden explicar
per que no hi ha paraules
per definir, el que aquestes volen dir
amagades sota el coixí de la nit
que les fa callar.
El que no veus
té tot el sentit
per un cor petit,
que no para d'explicar
l'important que ets per mi.
I quan intento dissimular
la llàgrima em fa morir
la necessitat de cridar
que ni que sigui un trosset
et voldria al meu costat
quan cau la negra nit.
Acaronant la teva pell,
bevent del teu desig,
i pensant, que això nostre,
no tindrà mai fi.
El que no veus
darrera està d'uns ulls foscos,
llavis molsuts
i cos petit,
disfressada de seguretat
per aparentar ser
una miqueta més gran així.
Però a la realitat no es pot mentir
i em mi descobriràs,
que no sóc el que no dic.
Ja saps on em pots trobar.
Recollint llàgrimes de sota el llit
fins que hem vinguis a salvar
dels fantasmes que mengen ànimes
quan tothom, està dormint.
No vessis més llàgrimes, quasi ningú s'ho val. Si no torna o no en saps res més, jo em brindo per fer-te costat i també fer-te riure perquè, no sent el que voldria, m'hauré de conformar a que quan posis la ma en trobis una altre per acompanyar-te.No és el que voldria, però callo.
ResponElimina