per no tornar-me a estimbar.
I m'ompliré les butxaques de confiança
per que em sigui més fàcil de lluitar
contra els fantasmes, que ara,
envaeixen el meu cap.
El sentiment no és pas de culpa
mes de simple desengany.
Construir no és mai fàcil.
Destruir és un moment estrany,
ràpid i sense gaires oportunitats
d'un moment malvat
que ens ensenya a actuar.
Adobem la nostra pell
pel que ara toca,
renàixer d'aquest trist moment.
Les llàgrimes no poden vèncer
tot el que sempre hem desitjat.
Cada acció és un pas endavant.
Els passos enredera són,
per agafar embranzida
i mirar el futur
amb el cap ben alt.
Començaré poc a poc...
Marta es despren un sentiment de tristor. Comença de nou si vols, però sempre el riu va cap el mar, cap a les limitacions del que en diuen el sistema. I no ploris, no vessis cap llàgrima, i menys per lo desconegut, pel que voldries i no estàs segura d'on és.
ResponEliminaQue tinguis un molt felíç aniversari.Tu mereixes.
ui que tristtt per ser elultim dle te añet jejej petons estrelleta y moltes felicitats ya se que encara es d'ora pero el altre poema no em donara temps de lleguir avui y volia ser el 1 en felicitarte jeje muaaaa y una abrazada ben fortaaa
ResponEliminaGràcies Marta!
ResponEliminaAdobaré la pell pel que ara toca.
Petons
I per molts anys!
LES RELACIONS DURADORES S?HI ADOBEN DE MICA EN MICA A FOC LENT PER A GAUDIR-LES SEMPRE MUAKS MARTONA
ResponElimina