el poc se'm fa massa llarg.
No vull ser la primera ni la última,
vull ser la de sempre,
es clar.
Dona-li temps al meu cor
per saber rectificar.
Ningú millor que jo
sé que m'he equivocat.
Quan recordo el meu passat
aquest apunta maneres
de jutge amb autoritat.
Quan et vaig dir mai més
era la boca la qui parlava,
mentre el cor quedava quiet en un racó
pensant,
que tots som mestres de l'engany.
Mentre necessiti respirar,
sé que et trobaré a faltar.
Parla la paraula
enredant a un jo que està dubtant
gairebé
sense oportunitats.
Oxigen consumit.
Desig necessitat.
Esperit inquiet
que més
no es pot esperar.
Quan gairebé et tinc a tocar
algú esquinça el guió
i tot s'ha de tornar a muntar.
Teva serà la decisió.
Quan ens tornem a veure
no et deixaré parlar
doncs la meva boca
taparà la teva,
amb el segell dels amants.
Gairebé serà.
m,agrada molt una miqueta trist en algun moment pero es bonic amb una mania en dixar mut alaltre peersona jejejej pero es un bon metode jeje muaaas infinits y exclusius muaaa
ResponEliminaEls guions Marta, tenen la grandesa de la paraula escrita, es poden desfer, girar, adaptar i fins i tot suprimir. Peró emmudir pel segell de la teva boca no es pot suprimir, és més,se l'ha de convèncer que d'allà no s'ha de moure.Besar fins que falti l'alè, fins sempre.
ResponEliminaNo et culpis, el cor et dictarà......
MACO I ENRIQUIDOR COM A CADA DIA CARI
ResponEliminaLíame con tus besos ;-)
ResponEliminaPer què xerrar? Si pot veure,sentir, escoltar...com el t'estimes,desiges... sempre millor, tendre,inspirada...
ResponElimina