El meu al·lè

Ja t'ho contaré a cau d'orella
molt fluixet,
quan et torni a veure.
Dibuixat amb paraules
vestiré els meus actes.
Per què serà el meu al·lè 
l'únic que et cobrirà el cos.
No necessitaràs res més per vestir-te.
Despullar-te és una acció premeditada
des de fa molt de temps
que guardo en el fons del cor.
Però no et conto totes les veritats
per que no pensis que la meva llengua
imagina mentides.
Quan recordo la teva boca
em perdo i no sé com trobar-me.
Serà que tu em pots ajudar?
No hi ha mesura quan s'estima.
El temps perd el seu compàs.
L'ànima sola es guia 
pels camins que tu l'has portat.
En dolça son tanco els ulls
transportada pel teu al·lè,
buscant necessitats i trobant 
com sempre
el teu recer.
Serà, que l'instint em porta
on és més fàcil respirar.