ni les ganes que em poden.
Ni la orientació de perdre'm
en un sisè sentit de témer.
Són les ganes de sentir.
D'imaginar impossibles.
De ser qui sóc, per sempre més.
De que el temps no passi.
De que el meu llapis no es cansi
i surtin lletres, de tot el que us dic.
Ningú en farà caure
d'allí on estic.
Quan el cor et batega fort.
La veritat no pot dormir.
Jo no disfresso pas res.
Un polsim de sal.
Un toc de misteri.
Tot en són ingredients
per que en negra fosca
tu et puguis imaginar,
si vols,
d'on naixen algun somnis
abans,
de que tu els puguis somiar.
No és arrogància.
És sinceritat.
Les paraules seran per cadascú,
el que cadascú voldrà escoltar.
La meva intenció sols serà
compartir,
el que en un instant pugui plantar.
La veritat no es pot disfressar
Un toc de misteri.
Un polsim de sal...
Es clar que no és arrogància, quan un se sincera i no deixa suplantar el seu ego, és el cor el que parla i llavors, si, a mi m'agradaria compartir.
ResponEliminaM'agrada molt. Una i altra vegada que el llegeixo (tot i vers a vers) El sento com a ple de sentit.
ResponElimina