dimecres, 17 d’agost de 2011

A flor de pell

No cal que sigui estiu
per sentir la teva calor
a flor de pell.
Quan tu ets a prop,
el motiu és un batec,
la teva olor,
la sensació que sense tocar-te
m'inundes tot el meu jo.
El mirar-te crea condició
d'aproximació.
Vull trencar les normes
que no em permeten passar
i així iniciar,
el que tots dos,
estem esperant.
La suavitat del que toco,
m'incita al desig.
El pecat incontrolat
de tenir-te sols per a mi.
A flor de pell
en mig de molta gent.
Pobrets, ells que sabran,
si el que toco
és la suavitat d'un sentiment molt gran.
La brisa del mar ens farà d'abric
d'un estiu,
on no fa falta que faci calor
per sentir la teva pell.
Quan tu ets a a prop,
el motiu és un batec,
la teva olor,
la sensació que sense tocar-te,
m'inundes tot el meu jo.















2 comentaris:

  1. yo no se si ets el norit o el perlan si ets suau o no es cosa descobrir se que el teu es mes suau que la pell d'un nado la teva personalitat mes brillant que una estrella y tens el d d'expresarte com si fosis una heroina amb superpoders y pot ser que els tinguis per mi ets unica n tot se la teva paraula magica per derrotar al dolent apaaaaaa jajaja tts els muaaas a la teva disposicio y sempre als teus peus la mevca eroinaaa muaaaa

    ResponElimina
  2. I a flor de pell segueix el seu camí la inspiradora de somnis i sensacions. A poc a poc, sense presses,mig de reull, en veu baixa.

    ResponElimina