No serem més que dos estranys...

Per molt que passin els anys,
i ens vulguem refugiar en el record
el camí es farà llarg,
i per sempre serem,
ni més ni menys,
que dos estranys.
Aquells que no volen oblidar
que el temps passat no tornarà,
i es refugien en allò,
que un dia van sentir,
per si de cas,
potser,
ens pot tornar a brotar.
Més ja sabem que no.
Els miratges són i seran,
imatges irreals
que el cor ens mostra,
quan aquest,
ja no té forces per lluitar.
I serem per continuar,
en la nostra vida dos estranys,
aquells que es van perdre pel camí
i mai, no es van saber retrobar.