A foc roent

En terra àrida
es va plantar un desig
de foc cobert,
d'aigua regat.
Ningú sabia si floriria al destí.
Encara s'ha de cuidar,
de mantenir,
per si mai dona fruit,
el que un dia,
vam cultivar.
Pot fer fred o calor.
Qui sap,
si aquest viurà
a totes les hostilitats.
No hi vull pensar.
El destí, 
segur,
ja fa temps que ens ho té marcat.
A foc roent,
d'amants senyal.
Aquella que en la pell 
ens fa perdre el sentit,
cada cop que el meu cos,
s'uneix a tu.
Ja és dit.
Mai cremar-se ha estat
la millor cura,
per sobreviure,
al que ja hem tastat.
El teu foc és l'element
que em genera intensitat.