quan ha perdut la fragància,
que habitava en el seu cos.
Les llàgrimes que li cauen
són els pètals de la flor,
que arrossegada per terra,
s'oblida de tothom.
Cada espina se li clava
en el més profund del seu cor
i la sang brolla d'ella,
té color d'odi mort.
La por s'apodera d'ella
quan algú li parla d'amor,
doncs la rosa despullada,
no vol sentir mai més dolor.
I es desfulla sense pressa,
esperant amb delit,
el dia que algú la toqui
i li torni l'esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada