dilluns, 24 de gener del 2011

Sense pèls a la llengua

Marquem-nos sortides,
que de mentides escrites
el món ja n'està fart.
La gent vol coses reals,
de les que es poden tocar.
Les fantasies són molt boniques
per qui té ganes de somiar.
Qui dibuixa imagina,
que futur sols té la mida
que un vol desitjar.
Respirar, ja no és gratuït.
Ara, ja tot és fa pagant.
La vida és una flor
que no s'ha de deixar marcir.
Per mi tu ets el regal
que m'inspira llibertat,
quan de la teva boca surt
jo per tu puc morir
en aquest precís instant.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada