I no vas voler esperar més.
Comprovar-ne el gust
era el teu dilema.
Sentir-ne el tacte,
el teu desig.
Tocar-los, plenitud compartida.
Els meus petons són aire.
La sal de la teva vida.
La meva arma secreta,
per arribar-te a seduir
convertint-los en la teva droga,
que necessites per subsistir.
Potser pensaràs,
que la meva llengua
es vesteix de vanitats,
al explicar-te veritats.
Sols hi trobo una solució.
Tasta'ls i comprovaràs
que de la dolcesa de la meva boca,
neix tot allò que et vols menjar.
Un poema molt sensual i ben escrit!
ResponEliminaLo comprobaré !!! ;)
ResponEliminacada vegada mes complicat sense paraules em deixes ya saps o que continua ... petons
ResponEliminaParlar no costa massa, escriure més, però portar a terme el parlat i lo escrit, acostuma a ser impossible, almenys per alguns.
ResponEliminaEs impresionant la descripció del moment. Uffffff
ResponEliminaUn instant màgic o l'eternitat del fet consumat.
ResponEliminaprecios Marta