el teu cor, vestit de mel
com aquells dies d'inici,
on les aventures,
eren emocionants
i tots els petons instants,
dignes de sacrifici.
Durant els anys,
vam modelar un estil de vida,
on el trapezi sols era un repte.
El viure un cor robat,
un moment treballat,
al compàs de cada dia.
Què ens va fallar?
Les regles no estan marcades,
per afrontar adversitats.
Vull tornar a creure en tu.
A tornar-n'he formar part.
Ballar, sols un sentit.
L'equilibri és definit,
quan em tornes a donar la mà.
Si de tu he aprés,
és a no tenir por.
La valentia és un escut,
que sovint fem servir,
per dissimular el que sentim,
del que ens surt de dins el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada