dijous, 7 d’octubre del 2010

Trossets del que penso

No tinc res que em pertanyi,
el tic tac del meu cor,
un dia,
també em deixarà.
La vida,
és una cursa 
difícil de guanyar.
Tothom tenim ganes de recuperar
el que hem perdut,
i sovint no sabem com fer-ho...
Tinc l'esperança 
de que no és tan difícil,
com se'ns vol demostrar.
Una simple mirada ens pot orientar,
on és millor tornar a respirar.
Ningú naix ensenyat.
Per tant....
Preparo paper i llapis,
i un trosset del meu jo,
per que el que llegiu,
potser, qui sap,
si algun dia,
quedarà, per sempre,
dibuixat en el vostre cor.

























3 comentaris:

  1. volem deixar una mica de nosaltres en aquesta vida a través d'alló que fem...

    ResponElimina
  2. D'admirar el que has fet,donar a entendre al teus lectors que ells poden recuperar el perdut, posant clarament la solució al titol i durant la poesia, el més clar tants de sentiments de tants de dies tantes paraules i just amb un dia el dia que vols, el titol de les teves poesies pot ser "una" i reinventar-se. Gràcies per recordar-nos que la vida pasa, i si volem recuperar els moments perduts hem de pensar quins son, i desprès posar-m'ho's a la feina per tornar-els escriure i, posibilitar a n'es futur es tornar disfrutar de viure intensament els moments que tant ens han omplit.

    ResponElimina
  3. UN DIA NO GAIRE LLUNYÀ,HI RECUPERARÀS ,ALLÒ QUE UN DIA ALGÚ DEIXÀ MALMES DINTRE TEU,...I AQUELL DIA,....TOCARÀS AMBLESMANS LA PLENITUD I LA FELICITAT,QUE MEREIXES.MIL.LER

    ResponElimina