Negre i intens cafè.
Em recorda que l'amargura,
coordina amb la dolcesa,
del bombó dels teus llavis.
Remeno l'instant,
del sucre diluït,
per olorar la intensitat,
del teu cos en el meu llit,
quan em comences a estimar.
Amb cullera de plata,
escuro cada gota de la tassa,
que em recorda el que tinc.
Mes no desaprofito cap instant,
i retinc aquella olor,
que em fa pensar el teu cos,
quan tots dos en fem l'amor.
I com aquell que no vol
desaprofitar l'ocasió,
en prenc una segona tassa,
pensant que m'agrada intens...
Negre cafè.
Baixant per la gola espès.
Remenat amb cullera de plata,
per a donar-nos més plaer.
M'encanta el cafè, sobretot intens. El prenc gairebé sense sucre i amb un poc de llet. També procuro no perdre'm un trosset.
ResponEliminaArribo aquí, al teu bloc, des d'un dels teus darrers textos a RC, que he comentat com Madur i intens abans de veure aquest poema, on jugues amb la intensitat de textures i aromes que deixen tant el cafè com l'evocació eròtica.
ResponEliminaUn plaer descobrir-te i poder saludar-te.
Una abraçada,
Eduard (des de la teva mateixa ciutat)
Quina poesia/amor/cafè més dolçament addictiu...i quina enveja més sana em suscita la segona tassa...
ResponEliminaem deixas sense paraules cada vegada es mes complicat opinar i al final arribem al mateix puesto per molt que no oh reconeixis ets una geni pero de les mes grans i magradaria que mai o deixesis perdre continua aixi marta
ResponEliminaTOT DEGUSTANT UN BON CAFÉ,I ASSABORINT GOTA A GOTA,EL SEU SABOR,...COM SI FOS EL MÉS GRAN DELS PLAERS,...AHHHHH COSA FORÇA DOLÇA,AMARGANTA,ADDICTIVA....COM HO ÉS EL TEU COS,QUAN JEUS FEM L'AMOR AMB EL TEU ESTIMAT;I GAUDIR-HO FINS AL FINAL,SORBET A SORBET AMB GANES DE REPETIR,PERQUÈ UNA SEGONA TASSA SERÁ SI CAL MÉS SABUROSA QUE LA PRIMERA,PERQUÈ COM LA TEVA BOCA ,JA LA HI TINC APRESA AL MEU PALADAR.MIL.LER
ResponElimina