dilluns, 30 d’agost de 2010

Per una espurna

Ens cridaren a mitja nit. 
Ja no hi havia res a fer.
El foc s'ho ha menjat tot,
fins les espines del roser.
Aquell que vas plantar,
i regàvem cap al tard.
El de les flors blanques
que a l'avi li agradava tant.
No ha sobreviscut res.
Ni els records.
Tants anys que ha costat,
i en un instant...
Tot s'ha cremat.
Ara sols queda això,
les cendres i el dolor
d'aquell que no ho pot evitar.
Maleït el moment,
del pensament de l'inconscient,
que ens ha deixat sense res.
Per jugar amb sentiments
una espurna ens ha matat.



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada