dimarts, 22 de juny de 2010

Per al meu pare

De petits tenim un pensament:
fer-nos grans.
De grans tenim molts pensaments,
de quan érem petits.
Poc a poc
el temps construeix el que som
i oblida el que hauríem pogut ser.
No vaga la pena pensar 
si vam perdre una oportunitat,
doncs el caminar
ensenya a córrer
igual que viure ensenya a lluitar.
Tu no ho has pogut fer millor.
Amb el teu saber fer ens has ensenyat
que el dia a dia es fa pam a pam,
i el millor de tot 
és que nosaltres l'hem pogut fet plegats.
Voldria que el temps s'aturés
i m'ensenyessis cada instant,
no vull perdre cap moment...
guardar-lo en el record 
serà el nostre tresor més gran.







5 comentaris:

  1. Preciòs , Marta !!
    ets una crack !!! ;-D
    Núria (ta cosina)

    ResponElimina
  2. http://www.youtube.com/watch?v=E7txKiF4rEg

    ResponElimina
  3. ELS PARES,ES MEREIXEN QUE ELS I FEM UN HOMENATGE PERQUÈ SON JUNT AMB LA NOSTRA MARE QUI ENS HI DONA LA VIDA....I QUI ENS VA AGUANTAR I MIMAR LES NOSTRES ENTREMALIADURES,L'ARTIFEX JUNT AMB LA NOSTRA MARE D'ALLÒ QUE SOM COM A PERSONES,FELIÇ DIA DEL PARE

    ResponElimina