divendres, 18 de juny de 2010

En essència

Roman quiet.
No respiris.
Ni escoltis.
Ni somriguis.
Ni pensis.
Ni escriguis.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.
Aquell que per molt temps que passi no caduca
i sempre té el gust dolç de la fruita que madura.
No esperis res a canvi...
i ofereix-te tal com ets.
Potser demà serà tard
i avui massa aviat,
per saber si respirar
és un encert o el teu parany.
Recorda que somriure és de franc.
Viure potser et costa una mica més car.
Però val la pena sempre lluitar
si amb això vivim ideals.
Roman quiet,
no respiris.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada