ni amb l'aire que respires,
avarícia és el sentit
que tu m'has despertat.
L'egoisme em fa pensar
en el meu propi benestar
i si perdre't pot ser un motiu,
avarícia és el sentit,
que ho pot fer tot trontollar.
Conquistar aquesta lluita
potser em costarà la mort,
si més no,
no en tinc cap pressa,
l'avarícia també dona dolcesa
i m'enganya una mica al cor.
Tocar-te serà un gran repte.
Tenir-te tot un desig.
Ni amb l'aire que respires
et vull pas compartir.
Avarícia és el sentit,
que tu a mi m'inspires,
quan et tinc entre els meus dits.
Perfecte, acosegueixes d'una manera dolça, un aclaparement que faria crec imposible la convivència. Avariacia, no gràcies. :)
ResponElimina