dimarts, 25 de maig de 2010

El tot mai és prou...

No et deixis subornar,
o el subconscient et sabrà enredar.
Amb paraules dolces
i petons d'infant,
per guanyar-te la confiança
que es donen els germans.
El que tens ja no et serà suficient,
i després de l'amistat,
que més en voldràs?
Si respires de l'oblit,
necessitaràs recordar,
que el món gira poc a poc
per saber-ne d'ell gaudir.
El tot mai és prou,
si l'infinit és el que es vol.
El record és un sentit 
que ens permet seleccionar,
qui ens compra l'esperit.





1 comentari:

  1. Amb paraules ensucrades així, es sap que si ho tens tot, tambè es te l'infinit

    ResponElimina