i menja'm amb dolcesa,
buscant la meva boca
com aquell que necessita
per aprendre de saviesa.
Com si el temps no tingués hores
i els segons fossin eterns,
els teus petons....uff...
enmig d'un joc de follia
em cremen a la pell.
No tinguis cap pressa,
el destí ja està escrit
i em diu dia a dia
que l'amor que sents per mi
segur que es per tota la vida,
si no ens falla el nostre instint.
Per si de cas no tinguis pressa.
No se sap mai el que pot passar.
El que tenim és el present
i jo no vull tenir passat,
esperant una altra vida
per tenir-te al meu costat.
Un amor així va amb molta passió, existeix una passió eterna?, seguiré llegint "trossets", a veure si desenvolup l'amor/passió etern amb serenitat, dolçor, saviesa, instint...
ResponElimina....és un somni, ho! Marta, com qui tenca els ulls i és confon el mar i el cel, tot com un "1"
ResponElimina