divendres, 23 d’abril de 2010

La verdadera història del cavaller Sant Jordi

Aquesta no és la història 
que sempre heu sentit explicar.
On el drac sempre es menja
tot el que pot rossegar.
Jo crec que aquest no era tant dolent, 
la princesa era una mica rebel
i el pobre príncep un pasarell
al que li volien prendre el pèl.
Sabeu que va passar?
doncs, que ella, la princesa
es volia emancipar.
Volia veure món
i deixar-se de romanços
viatjar amb les amigues
i gastar-se tots els cuartos.
Necessitava un pla
i amb el drac va pensar.
Si ell la segrestava
podria fugir
i amb una mica de sort
quedar-se amb el botí.
I així van quedar.
El drac es va presentar
a la porta del castell
i d'una flamerada
els va cremar fins el clatell.
Volia a la princesa
com a pagament
si no volien fer-se el seu propi enterrament.
I allà marxen drac i princesa.
Però que us penseu
que tot va sortir com ella va voler???
El rei amb telèfon en mà
a Sant Jordi va cridar;
i allà que el cavaller
segueix les petjades del nostre drac.
Quan ella ja es pensava
tenir el viatge arreglat
es present aquell pesat 
per esgarrar-li el seu pla.
Alguna cosa havia de fer.
Ja ho tenia!!!! Si el passarell del cavaller mata al drac
ella es queda amb el botí
i marxa a les Caimans
a gastar-se els cales.
Arriba Sant Jordi amb espasa en mà;
li clava enmig del cor
i la sang comença a brollar.
Més que és això que surt 
del pit del pobre drac?
Són roses vermelles a punt d'esclatar.
Ai que la princesa se'ns ha enamorat....
I d'ella i Sant Jordi que se'n ha fet?
Doncs estan a les Caimans rodejats de rosers
bevent caipiriñas i posant-se morenets. 


FELIÇ SANT JORDI!!!!!!     



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada