diumenge, 18 d’abril de 2010

La pròxima estació.

Potser ens podrem trobar 
en la pròxima estació
i farem camí plegats.
Seurem junts
i ens mirarem als ulls.
Els llavis no es podran desapegar.
Olorarem la nostra pell
que ens explicarà la nostra vida
i ens tocarem amb els dits
pensant que tot no és un miratge
causat per la necessitat de la nostra ment
i del nostre cor.
El seu batec 
serà la nostra música;
i l'aire l'aliment per subsistir.
No necessitarem res més.
No necessitarem a ningú més.
Sols nosaltres serem necessaris
per seguir a partir d'aquest moment
el nostre viatge.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada