divendres, 26 de febrer del 2010

Podria donar la meva vida
a canvi d'un dels teus sospirs.
La meva sang canviaria,
si tu fossis completament feliç. 
Compraria el cel
i el posaria als teus peus, 
per sentir ni que fos una vegada
el meu nom dolç com la mel.
Per tot arreu cridaria
fins quedar-me sens veu,
que a la lluna jo aniria 
i et portaria una pluja d'estels
si aquest fos el teu desig.
I que més puc afegir?
Si quan estic bevent de tu
tan sols sóc capaç de dir,
que per entrar al cel no es necessari morir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada