diumenge, 8 de juliol del 2012

La fada que l'encisa

La imaginació li vola
quan en ella pensa.
I sempre desitja
que arribi el temps de lluna,
per veure-la.
Somia que li toca la pell
sense que ella ho sàpiga
i olorar el seu aroma
per saber quina essència,
té el seu cos quan estima.
Moriria per tastar la seva boca
ni que fos una vegada
i eixugar-li la llàgrima
quan plora.
La distància és traïdora
i la seva ment,
massa ràpida.
Ella en té la màgia
de fer que en la llunyania,
sigui propera amb la paraula
que li toca sempre l'ànima.
No sap qui és
ni per què tant li agrada.
Tanca els ulls i pensa
amb la seva rialla,
i sols pot dir
el que va pensar un dia:
si l'amor és màgia,
ella és la seva fada
que l'encisa.




dimarts, 3 de juliol del 2012

Duna

En sinuosa corba
es desfà la seva ombra
mentre camina.
Arqueja l'esquena.
No mira mai enrere per on trepitja.
El dia li obre la gana
i pensa que la distància més curta
serà la que imagina,
doncs quan el temps passa 
res l'atura,
per que no hi ha cap marca
que li assenyali el final de la vida.
Porta una bossa 
que a vegades li pesa,
on amb lletres daurades
llegiríeu saviesa.
La deixa a terra i descansa.
Respira de l'aire la cruesa
i troba a faltar 
l'essència de la màgia.
La que fa un temps
va tenir a la bossa
i per portar mal lligada
va desaparèixer entre la sorra.
Ara ja no passa ànsia.
Simplement espera,
a que l'amor torni a la bossa
i s'ajunti amb seva ànima.











dissabte, 30 de juny del 2012

El color de l'odi

Encara tinc coses a dir-te.
Es van quedar dins de la por,
on no vaig ni atrevir-me
a convertir-les ni en un trist plor.
Allí s'amagaren
arraulides en un racó
i quan pensava ja oblidades,
sortiren a batzegades
acompanyades de l'odi mort.
Aquest que jo ja creia 
que no tenia color,
però sembla que sempre es pinta
quan li toca el record.
Llavors el temps s'atura
i es comporta com un malvat
deturant els seus instants 
en marques del passat.
Allí sempre hi ha valents que diuen
que no és bo recordar,
però el que ells no saben
ni sabran,
és que mai es poden esborrar
les marques de la sang.











dimarts, 26 de juny del 2012

Estar dins teu

No sé que tens,
però no em puc esperar
i estar dins teu altre cop
comença a ser, 
immensa necessitat.
No vull que sentis el mateix.
No et vull pas impressionar.
El que senti jo és
intransferible i personal,
però crec que t'ho haig de dir.
No puc pas dissimular
el batec de la meva pell,
el desig dibuixat als ulls
i les ganes de la meva ment.
Quan tinguis un instant
convidem a volar
on la roba sobra
per començar-te a estimar.
I et faré petons
que mai has provat,
camins que ningú t'ha mostrat
i si vols,
sols si vols, 
t'ensenyaré a estimar.
Per què l'amor dins teu
és el millor que he trobat.
D'esquena,
de costat,
la màgia sols té una posició
i jo dins teu,
ja l'he tastat.









dissabte, 23 de juny del 2012

L'estiu, ja és a la vora.

Entra brisa fresca per la finestra
i ens ensenya que l'estiu ja és a la vora.
Colpeja els vidres i sense preguntar,
s'endinsa en planera calma
i es respira la sensació de vida,
d'intensitat compartida.
Guardem el temps en una bossa
tancat amb una pinça,
per que ens deixi gaudir dels instants
amb parsimònia,
sense pressa.
Mastegant la dolça flaire
de flors i mar salada,
remullant la gana 
dels moments que no tenen hora.
Això,és lo que li diu l'aigua a la terra
quan la mulla,
sota de cada onada
esperant-la,
per la porta de sortida.
Es desfà en dansa 
un nou dia
i ens ensenya,
que l'estiu ja és a la vora.





















dilluns, 18 de juny del 2012

Farem un pacte

He fet un sospir
i penjada d'un fil m'he eixugat la llàgrima.
Equivocar-se no és un cordill 
lligat a sabata
que et permet mort instantània. 
M'assec a la teva falda
i et miro als ulls.
Aquests que en mar blava 
em gronxen i em diuen sense paraules
les millors coses.
No cal córrer,
però quan et toco la pell
això se m'oblida.
No tinc la culpa d'estimar-te.
De pensar-te tots els instants
de la meva vida.
O sigui que farem un pacte
jo no et diré més que t'estimo
i tu, em deixaràs oblidar-te.



















diumenge, 17 de juny del 2012

La teva presència

I voldria cridar que em fas falta,
però el silenci és l'arma més intel·ligent 
de fer callar paraula.
Encara que muda estigui la boca
l'ànima no el guarda 
i em repeteix insistentment,
que necessita de la teva presència
per fer màgia.
Sense tu sóc part incompleta 
d'un tot que alguna cosa li falta.
Com la poma que espera boca
per tasta-la.
La lluna i el sol.
La claror i la foscor.
El sí i el no.
El tu i el jo.
Podria explicar però prefereixo callar.
Qui sap si algun dia sabràs el que penso
i riuràs del que sempre dic
i mai compleixo.
Seria capaç d'escriure
un trosset del que sento,
però llavors massa sabries.
Potser no és bo descobrir-ho tot de mi
no sigui que et cansis 
i em deixis a mig camí.
Em dosificaré la gana i el desig,
per que quan et tingui a la vora
no sàpigues del meu delit.
Callaré la llengua.
Tancaré l'ànima
i esperaré la teva boca
per fer altre cop màgia,
com la que vam fer aquella nit.