dissabte, 10 de juliol del 2010

Catalunya....un país com no n'hi ha.

El meu país és com no n'hi ha...
amb una verge morena
i un goril·la de color blanc.
Amb un geni que pintava ous
i un que construïa edificis,
un d'ells tan gran,
que encara no l'han pogut acabar.
El meu país té terres de vi
i terres d'aigua,
de pa amb tomaca i botifarra,
d'anxoves i escalivada, 
de bon oli i millor cava.
D'un equip que és més que un club
i d'una filosofia d'entrega;
d'una entitat: la Generalitat
i d'una llengua la catalana.
El meu país és com no n'hi ha...
i encara que potser fa coses que no m'agradin
no podria viure més enllà:
entre el mar i la muntanya 
sempre trobaràs un trosset 
per quedar-te a casa meva.



dimecres, 7 de juliol del 2010

Aprenent a viure

Et pots mirar el futur des de la meva perspectiva
i de ben segur no serà mai com tu l'imaginaves.
Romandre quiet no té cap sentit
si el món continua girant
al teu voltant.
Una aclucada d'ulls pot fer canviar un moment
i convertir un instant en una eternitat,
esperant que aquest benvolent 
es deturi per sempre.
Tocar els sentiments seria perfecte.
Els dolents es podrien retallar
i els bons pegar-los dins del cor
per que no es poguessin bellugar.
La visió de l'infinit
ens fa ser covards.
Sempre és més fàcil imaginar que lluitar,
actuar que esperar,
riure que plorar...
Tot el que està al nostre voltant
ens té lligats.
Per que la vida és això:
formar part d'un tot
i d'un tot formar-ne part.



dissabte, 3 de juliol del 2010

Trossets del que penso: (Per) si de cas

Trossets del que penso: (Per) si de cas

http://www.youtube.com/watch?v=BbwBBnc0mC8

(Per) si de cas

(Per) si de cas la teva boca s'equivoca 
i no em deixa viure al teu costat.
Per si el cel i la terra algun dia s'ajunten
i no ens deixen prou espai per poder respirar,
per si l'amor se'ns acaba 
i no sabem on anar-lo a buscar.
Sols per si de cas...
Per si no tens altra sortida
que voler-me oblidar
i et pesa la consciència
per que m'has deixat d'estimar.
Per si algun dia despertes
i jo formo part del teu passat
i el somni del nostre amor
ja no és una realitat
sols per si de cas...
Recorda.
Recorda el que vas deixar,
doncs la vida sempre camina endavant
i poques vegades s'atura 
per poder enrere tornar.



divendres, 2 de juliol del 2010

Temps de miracles

I arribarà el dia 
que per respirar s'haurà de pagar...
Ara per molt que cridis
ja ningú és capaç d'escoltar:
els somriures no es donen
i les llàgrimes es prenen.
Saber sempre cansa
si és un mateix el que es parla 
i no sap com actuar.
Reinventar-se és complicat
en un temps on les idees falten.
Més si la lluita és compartida
tot torna a tenir sentit,
formant part d'aquesta pinya
que demana un miracle
encara que aquest sigui petit.



dimecres, 30 de juny del 2010

Jocs perillosos

A que juguem aquesta nit?
Al que està bé o ens seguim mentint?
Tu que és el que vols?
El meu sexe o el que viu dins el meu cor?
Que busques en aquest joc prohibit?
La lleialtat o el teu desig?
Quan és juga no és pensa
quan és pensa no s'imagina
quan no s'imagina no és crea.
Més quan es crea s'estima.


dilluns, 28 de juny del 2010

Sincerament sinceritat

Quan em miro en el mirall
potser el que veig
no és un reflex gaire clar.
Distorsionada per l'ocasió
es prefereix disfressar
abans d'afrontar la realitat
amb fermesa i decisió.
Sinceritat:
falta d'acció.
Per que em costa tant dir
el que és fàcil de fer
i ningú vol sentir?
Potser serà 
pel meu sentit humà,
que em fa perdre el poc instint
en moments de necessitat.
La mentida sols enganya al que la diu.
La veritat sols ensenya al que la sap.