La veritat no s'escriu
amb el que diuen els teus llavis.
Són els teus ulls que m'expliquen
el que sovint,
ells callen.
Mira'm altre cop i potser descobriràs
il·lusions amagades.
De les que penses
que mai tornaràs a tenir
per deixar escapar,
el tren dels teus viatges.
Potser no seré jo,
qui et sabrà guiar.
Potser, qui sap serà,
el desig de tornar a viatjar.
Mira'm i emportat un trosset de mi.
En la retina et quedarà,
el que sempre volem fer
i no tenim valor de canviar.
No era el sentiment que buscava.
Tocar-te la pell un premi,
que arribà inesperat.
Però així són les sorpreses,
instants d'intensitat,
en un moment reflectit.
Hi ha qui dibuixa paraules.
Hi ha qui les escriu.
Toca'm i entendràs
que ja no puc prescindir,
del que diuen els teus ulls
i volen tocar els meus dits.
L'excusa perfecta.
El moment oportú.
Qui no ha volgut mai tocar,
el desig amb els sentits ?
En pell calenta em trobaràs,
esperant la sensació
de tocar i ser tocat.
Et recordo que el que dic
primer ho vas pensar tu
sense tenir-ho previst.
Toca'm i sabràs
que l'electricitat es conductora,
en dos cossos mullats,
en plena excitació.
I encara me'n recordo,
de la teva olor embriagadora
en un trosset de la meva pell.
L'he volgut guardar
i no he pogut.
Serà millor de tornar-nos a trobar
per poder-la condensar
en mil petons,
segur.
I no em fa mandra dir-te,
que respirar té una altra olor
des de que estic amb tu.
La feina del desig
la treballa el destí,
que ajunta moments,
sentiments i olors
dels que ja,
no en puc prescindir.
Qui ho diu,
que l'infinit no és petit?
Un gra de sorra pot ser
l'inici del desert.
Allí on vull morir de set
si no ets capàs de saciar
les ganes que tinc de tu,
en aquest precís moment.
Olorar-te és sentiment,
convertit en realitat
que mai vull oblidar.
Olora'm i seré
el que sempre tu tindràs,
en el record de la meva pell
dibuixat al pensament,
en forma de plaer.
Un dia vaig pensar,
que no era per a mi
això que en diuen viatjar
sense haver marcat,
prèviament un destí.
Tot era calculat,
dibuixat al mil·límetre el detall
de la trajectòria a seguir.
Fins que vas aparèixer tu.
Disfressat d'oportunitat.
De regal de Nadal.
De somriure etern.
D'amor incondicional.
Em vas obrir la teva maleta
per posar-hi el meu cor.
De la resta d'equipatge,
ja s'encarregarà el temps si vol.
Que equivocada estava jo
en pensar,
que això de viatjar,
era qüestió d'edats.
Si el meu destí és així,
ensenya'm el camí,
que tu has triat per mi
per a fer-lo plegats.
Lo nostre és allò que serveix,
per que la planta no es mori.
El que fa que s'alimenti
i no pateixi set.
Lo que li dona color
i la fragància.
Lo que li marca el camí
per on ha de créixer.
El que fa que el miracle
es faci realitat.
Les oportunitats s'han d'agafar quan venen
i no quan marxen.
Doncs mai es sap,
si aquestes tornen a passar.
La vida és un carret de fil
que té un principi
i un final.
Aprofitar el que se'ns dona.
Lluitar pel que volem.
Desafiant un somni trobem
el que el nostre cor no sap explicar,
quan fujo de la realitat
per morir al teu costat,
ni que sigui lentament.
Quan un prova el pecat,
la innocència no interessa.
La magnitud del desig,
mai entén de coherència.
Recull les impressions
d'un gran mestre de cerimònia.
El que sap de protocol,
de tota aquesta història.
Robar-li al temps un segon
pot ser definitiu.
Per tirar-lo endavant
o aturar-lo amb el motiu,
d'assaborir-lo en cada instant
sense posar-li additius.
I mai en tindrem prou
d'allò que se'ns dóna
sense cap condició.
El teu ball es un ventall,
amb moltes possibilitats d'acció.
Repetir el pecat,
no és una solució.
És una necessitat
a no oblidar,
allò que ens ha agradat
quan ens han deixat pintar
el desig amb mil colors.
De gris plomós,
es vesteix el cel.
Les meves mans
tenen el fred,
posat dins de la pell.
Serà potser,
què el sentiment s'ha tornat gel?
Quan la pluja cau a fora
i em falta la calor,
penso que la primavera
em tornarà tot el teu sol.
Llavors,
m'embolico en una manta,
agafo una copa de vi
i escric,
sabent que et tinc per mi.
A l'altre costat del paper,
trobaràs el teu misteri
tapat amb bufanda.
L'hivern és molt fred
i jo necessito de l'amor,
que canviï el gris del meu cel
per un trosset de màgia.
