dilluns, 28 de febrer del 2011

Seguiré somiant

La meva ment és una capsa
que s'ajunta amb el cor,
cada cop que lligo la paraula,
amb un trosset del meu jo.
No podia ser d'una altra manera.
Els somnis han fet camí.
Cada paraula,
ha marcat un destí,
que em sembla,
penso, 
ja estava escrit.
Una flama tinc als dits,
per cada un dels trossets.
Aquella que em fa pensar
fins on he pogut arribar,
gràcies a vosaltres,
amics.
Sols em queda un desig,
el de poder seguir somiant
i que vosaltres somieu amb mi.
Espero que aquest any,
us hagi portat al cor
el que sempre he sentit:
somiar amb les paraules
que jo,
de sentiments, he intentat vestir.






diumenge, 27 de febrer del 2011

Mira'm

La veritat no s'escriu 
amb el que diuen els teus llavis.
Són els teus ulls que m'expliquen
el que sovint,
ells callen.
Mira'm altre cop i potser descobriràs
il·lusions amagades.
De les que penses 
que mai tornaràs a tenir
per deixar escapar,
el tren dels teus viatges.
Potser no seré jo,
qui et sabrà guiar.
Potser, qui sap serà,
el desig de tornar a viatjar.
Mira'm i emportat un trosset de mi.
En la retina et quedarà,
el que sempre volem fer
i no tenim valor de canviar.



















divendres, 25 de febrer del 2011

Toca'm

No era el sentiment que buscava.
Tocar-te la pell un premi,
que arribà inesperat.
Però així són les sorpreses,
instants d'intensitat,
en un moment reflectit.
Hi ha qui dibuixa paraules.
Hi ha qui les escriu.
Toca'm i entendràs
que ja no puc prescindir,
del que diuen els teus ulls
i volen tocar els meus dits.
L'excusa perfecta.
El moment oportú.
Qui no ha volgut mai tocar,
el desig amb els sentits ?
En pell calenta em trobaràs,
esperant la sensació
de tocar i ser tocat.
Et recordo que el que dic
primer ho vas pensar tu
sense tenir-ho previst.
Toca'm i sabràs
que l'electricitat es conductora,
en dos cossos mullats, 
en plena excitació.













dimecres, 23 de febrer del 2011

Olora'm

I encara me'n recordo,
de la teva olor embriagadora
en un trosset de la meva pell.
L'he volgut guardar
i no he pogut.
Serà millor de tornar-nos a trobar
per poder-la condensar
en mil petons,
segur.
I no em fa mandra dir-te, 
que respirar té una altra olor
des de que estic amb tu.
La feina del desig 
la treballa el destí,
que ajunta moments,
sentiments i olors 
dels que ja,
no en puc prescindir.

Qui ho diu,
que l'infinit no és petit?
Un gra de sorra pot ser
l'inici del desert.
Allí on vull morir de set
si no ets capàs de saciar
les ganes que tinc de tu,
en aquest precís moment.
Olorar-te és sentiment,
convertit en realitat 
que mai vull oblidar.
Olora'm i seré
el que sempre tu tindràs,
en el record de la meva pell
dibuixat al pensament,
en forma de plaer.





















diumenge, 20 de febrer del 2011

El meu equipatge i la teva maleta

Un dia vaig pensar,
que no era per a mi
això que en diuen viatjar
sense haver marcat,
prèviament un destí.
Tot era calculat,
dibuixat al mil·límetre el detall
de la trajectòria a seguir.
Fins que vas aparèixer tu.
Disfressat d'oportunitat.
De regal de Nadal.
De somriure etern.
D'amor incondicional.
Em vas obrir la teva maleta
per posar-hi el meu cor.
De la resta d'equipatge,
ja s'encarregarà el temps si vol.
Que equivocada estava jo
en pensar,
que això de viatjar,
era qüestió d'edats.
Si el meu destí és així,
ensenya'm el camí,
que tu has triat per mi
per a fer-lo plegats.

















Desafiant un somni

Lo nostre és allò que serveix,
per que la planta no es mori.
El que fa que s'alimenti 
i no pateixi set.
Lo que li dona color
i la fragància.
Lo que li marca el camí
per on ha de créixer.
El que fa que el miracle
es faci realitat.
Les oportunitats s'han d'agafar quan venen
i no quan marxen.
Doncs mai es sap,
si aquestes tornen a passar.
La vida és un carret de fil
que té un principi 
i un final.
Aprofitar el que se'ns dona.
Lluitar pel que volem.
Desafiant un somni trobem
el que el nostre cor no sap explicar,
quan fujo de la realitat
per morir al teu costat,
ni que sigui lentament.



















dijous, 17 de febrer del 2011

Innocència dibuixada

Quan un prova el pecat,
la innocència no interessa.
La magnitud del desig,
mai entén de coherència.
Recull les impressions
d'un gran mestre de cerimònia.
El que sap de protocol,
de tota aquesta història.
Robar-li al temps un segon
pot ser definitiu.
Per tirar-lo endavant
o aturar-lo amb el motiu,
d'assaborir-lo en cada instant
sense posar-li additius.
I mai en tindrem prou
d'allò que se'ns dóna
sense cap condició.
El teu ball es un ventall,
amb moltes possibilitats d'acció.
Repetir el pecat,
no és una solució.
És una necessitat
a no oblidar,
allò que ens ha agradat
quan ens han deixat pintar
el desig amb mil colors.













dimarts, 15 de febrer del 2011

Hivern

De gris plomós,
es vesteix el cel.
Les meves mans 
tenen el fred,
posat dins de la pell.
Serà potser,
què el sentiment s'ha tornat gel?
Quan la pluja cau a fora 
i em falta la calor,
penso que la primavera
em tornarà tot el teu sol.
Llavors,
m'embolico en una manta,
agafo una copa de vi
i escric,
sabent que et tinc per mi.
A l'altre costat del paper, 
trobaràs el teu misteri
tapat amb bufanda.
L'hivern és molt fred 
i jo necessito de l'amor,
que canviï el gris del meu cel
per un trosset de màgia.











































divendres, 11 de febrer del 2011

Secrets

Complicat de definir
el que és difícil de dir,
per la meva boca
ara mateix.
Prefereixo no pensar
i seguir,
el que l'instint em va mostrant.
Guiar-me per la flaire
del desig creat per tu,
és com un perfum 
que està per descobrir.
I decideixo deixar-me perdre
per aquest instint fatal.
Un secret t'explicaré,
però no el diguis a ningú.
L'aire que respiro,
és el que em dones tu.
Però ja ho comences a intuir.
Les pistes que et deixo
t'ho han deixat ben clar.
Els secrets deixen de ser-ho
quan es comencen a explicar.
Sols hi ha un problema.
Si ho escric,
deixarà de ser secret.
Que importa...
si ja no els vull amagar.
El món ha de saber
que tot el que tinc,
són els somnis guardats,
d'allò que tu has creat
en un moment de plaer. 





























dijous, 10 de febrer del 2011

Petjades

Les sorpreses dibuixen
moments inesperats.
Aquelles que es mostren
conforme van passant.
Buscant solucions ràpides
trobem les nostres inquietuds.
Petjades en el temps
que ensenyen,
el que sempre ens ha faltat.
L'enyorança d'un temps
viscut amb intensitat,
redecora el voler
i no poder tenir,
un temps indefinit.
Marcat en el camí
el meu rastre trobaràs,
per si un dia vols seguir
la petjada que et vaig deixar.
Potser no és el moment,
d'explicar-te com em dic.
Els misteris es desfan
quan els volem descobrir.
Petjades en el temps
et sabran recordar,
que caminar és l'instint
de tot ésser humà,
des de que neix,
fins que li toca morir.





diumenge, 6 de febrer del 2011

Pel forat del pany

Moments d'intimitat,
mostrats per aquell forat
amb pany i forrellat.
Les temptacions sempre han estat
comuns de tots els mortals.
Contemplar amb impunitat
el que potser està prohibit,
ens dona la magnitud
dels deus de l'antiguitat.
Qui pogués mirar,
sense ser vist.
El truc consisteix en ensenyar
sols una part del total.
Els misteris,
no s'han de resoldre mai fins el final.
El morbo es construeix
amb el paper del que diran
i del que voldria mirar 
i no s'atreveix.
Ell s'ho perd.
Sempre s'ha de satisfer
el desig del voler.











divendres, 4 de febrer del 2011

Serà que avui toca amistat

El primer dia va ser bonic.
Feia calor,
era l'estiu.
Tu vas venir i em vas dir:
els amics de debò mai s'obliden
per molt que passi el temps,
i jo recordo aquella veu
clavada en el pensament.
Van passar els anys
i tot era genial.
Ens fèiem grans plegats
compartint preocupacions 
que al final no ho eren tant.
Més un dia em vas dir,
que ja no seguies amb mi.
El temps havia decidit,
que no havíem de compartit més
els calors de cap estiu.
No et vaig voler escoltar.
Impossible reaccionar 
al que el destí ens va marcar.
I com estrella que cau
sense avisar,
ens vas deixar.
Els anys han pogut passar,
però jo mai oblidaré
aquella veu que em va dir:
els amics de debò mai s'obliden
per molt que passi el temps,
doncs aquest serà l'ingredient
que per sempre els farà eterns.






































dimecres, 2 de febrer del 2011

Posant fil a l'agulla

Broda'm al cor un t'estimo,
que ningú pugui descosir.
En cadeneta dibuixada,
de fil d'or brodada
la paraula portaré marcada 
en el més profund del meu si.
Serà la meva insígnia
que em deixarà camí marcat.
Impossible de perdre'm 
si segueixo el fil
que fins a tu em portarà.
Reconec que de vegades
en falta manya en les puntades
i alguna cosa es pot descosir.
Per les nits intento aprendre,
a tallar i sorgir,
sentiments apedaçats 
a mida del teu vestit.
I com que de modista no en soc
sols puc trenar paraules,
intentant que sonin a música
per orelles regalades.
De puntetes passaré pel teu món
per si de cas
tu no et vols quedar amb mi.
Hi ha vestits que sols poden lluir
els que saben apreciar
el que costen de cosir.

















dimarts, 1 de febrer del 2011

Infidel

Es despulla sense pressa
d'esquena a un cos estrany
que, amb mirada inquietat
en gaudeix de la bellesa
que aquest li va mostrant.
Busca calor en la nit freda,
consol per tapar desig.
On ahir hi havia amor,
avui tot ha perdut sentit.
Mes no pensa,
que altres mans l'estan tocant.
Tanca els ulls i s'imagina
que aquest que li torna la vida
en té títol d'amant.
I es deixa dur pel moviment,
expectant al sentiment,
del que pot arribar a trobar.
L'olor de nova pell
li excita el pensament,
de recórrer sense tabú
un nou membre trobat 
dins de l'immensitat d'un nu.
Infidel és el conjunt
on un i un fan dos,
esperant que el temps tanqui els ulls
per compartir un tros de cel
on dibuixem potser l'amor
amb el gust de dolça mel.