diumenge, 20 de febrer del 2011

El meu equipatge i la teva maleta

Un dia vaig pensar,
que no era per a mi
això que en diuen viatjar
sense haver marcat,
prèviament un destí.
Tot era calculat,
dibuixat al mil·límetre el detall
de la trajectòria a seguir.
Fins que vas aparèixer tu.
Disfressat d'oportunitat.
De regal de Nadal.
De somriure etern.
D'amor incondicional.
Em vas obrir la teva maleta
per posar-hi el meu cor.
De la resta d'equipatge,
ja s'encarregarà el temps si vol.
Que equivocada estava jo
en pensar,
que això de viatjar,
era qüestió d'edats.
Si el meu destí és així,
ensenya'm el camí,
que tu has triat per mi
per a fer-lo plegats.

















Desafiant un somni

Lo nostre és allò que serveix,
per que la planta no es mori.
El que fa que s'alimenti 
i no pateixi set.
Lo que li dona color
i la fragància.
Lo que li marca el camí
per on ha de créixer.
El que fa que el miracle
es faci realitat.
Les oportunitats s'han d'agafar quan venen
i no quan marxen.
Doncs mai es sap,
si aquestes tornen a passar.
La vida és un carret de fil
que té un principi 
i un final.
Aprofitar el que se'ns dona.
Lluitar pel que volem.
Desafiant un somni trobem
el que el nostre cor no sap explicar,
quan fujo de la realitat
per morir al teu costat,
ni que sigui lentament.