dijous, 3 de novembre del 2011

Tens un do especial

Seguint el teu ritme
enganxar-se a tu,
és impossible.
Amb tu ja no tinc rellotge. 
El dia i la nit canvien
simplement, 
per la claredat factible.
Què importa que visqui
si sempre és al teu costat.
No em necessito alimentar
doncs d'emoció amb tu no en falta,
i simplement això
ja em fa gran.
Ets una caixa de sorpreses
apunt d'esclatar.
La melmelada amb tu es va inventar
col·locada en els teus llavis
per poder-la tastar.
I qui es pugui resistir 
segur que no s'ha fixat bé
amb el que tu pots oferir.
Tens un do especial.
Coordines temps i espai
sense que passi un segon
desaprofitat al teu costat.
Digues-li al proper instant
que tingui els segons més lents
per poder aprofitar de tu
la melmelada,
el do,
el temps i l'espai 
amb dosis extres
sense pensar 
si aquest,
en té data de caducitat.













Inoblidable serà

Quan recordo aquell moment
de tenir-te tan a prop
se m'esborra el pensament
de la resta de temps
viscut fins llavors.
Sols tocar la teva pell
m'encén el sentiment 
que tinc envers a tu.
Ja podria fer fred
que la calor ve a mi
sense gaires contemplacions
i em fa pensar que el desert
té menys graus que jo.
Sols fa falta un pensament.
El frec de la teva pell
per que entri amb funcionament
la màquina del desig
que instiga al sentiment
a actuar, 
sense cap contemplació.
Cada petó el consentiment
que em deixarà cada cop més prop
de poder aconseguir
un trosset del teu cor
per poder fer-lo meu.
Inoblidable serà
el que vulguis transformar
del somni,
a factible realitat.
Quan recordo aquell moment
de tenir-te tan a prop
se m'esborra el pensament
de la resta de temps
viscut fins llavors.
I no és que em falli la memòria
és que tu has decidit
amb el frec dels teus dits
que mai he d'oblidar
que la teva pell pot ser
el que m'encengui els sentits
per la resta de l'eternitat
si et quedes, per sempre amb mi.