diumenge, 28 de setembre del 2014

La basarda de la fosca

A estones,
la basarda de la fosca
em grinyola al cor
com una porta vella
que em du
als abismes més profunds
on salvar-me penja d'un fil de seda
que m'escanya el cor
i em fa bategar l'ànima,

encara que sigui per inèrcia.
Darrere d'un pas
sempre hi ha un camí per recórrer,
glopades d'aire
que ens vesteixen
o ens despullen,
o totes dues coses
perquè darrere d'un segon de llàgrimes
venen aquells instants,

abillats de rialles.





dimecres, 24 de setembre del 2014

Aquelles torxes que encenien fogueres

Aquelles torxes
que encenien fogueres
tornessin voldria,

per ensenyar
que dins de la foscor
sempre hi ha guia
i que els anys
no guarden sols silencis
sino oportunitats per cridar
en el moment oportú

que no estem a ningú lligats,
encara que així ho pensin.
Serà que en són cecs
d'aquells que no hi volen veure
per molt que hi cremi el foc

i que hi hagi una gran xera,
perquè ells no entendran mai
que el meu cor batega
perquè tinc un país petit

que l'únic que vol,
és la llibertat de la seva terra.
Aquelles torxes

que encenien fogueres,
tornessin, voldria.




dissabte, 20 de setembre del 2014

Deixa'm que sigui

Deixa'm que sigui l'arbre
de les teves fulles,
les arrels que subjecten branques
i es bresen al mateix compàs,
l'oxigen de primaveres verdes
i els ocres de tardors madures
viscudes al teu costat.
Deixa'm que sigui natura,

el cel amb la seva pluja
i la neu gebrada

coberta de glaç,
estius de sal amb la pell núa
que no necessiten altra cosa
que tenir-te on la riba es fa més curta,
per poder-te estimar.
Deixa'm que sigui.





dijous, 18 de setembre del 2014

Pensaments secrets

El record
pot ser un temps que fuig
o aquell que s'acomoda
entre coixins de punxes
a vegades imaginats entre somnis
d'altres, somniats desperts,
vestits amb imatges nues.
Silencis engalanats de mirades
on els cecs,
veuen més que nosaltres,
perquè hi ha pensaments secrets
que s'escolen encara que hi hagi silencis,

disposats a callar entre paraules.


divendres, 12 de setembre del 2014

Estar

Estar.
Agafar la lluna i bressar-la.
Tothom té son encara que sigui lluna,
encara que sigui blanca.
La nit s'amaga a vegades,

d'altres, es mostra sencera
com aquesta lluna presonera
de l'amor que estima,

de l'amor que calla.
Estar.
Com el silenci que ens envolta,
subtil, punyent i clar.
Com la intensitat
de l'obscuritat més fosca
que no es pot explicar en paraules
i que sols mirar-te canvia
del negre al brillant més intens,

perquè això és el que té
estar entre els teus braços
i sentir-se independent.










dilluns, 8 de setembre del 2014

Arribarà el dia que...

Obstinats a créixer
fem farcells amb les paraules
i ens emportem la nostra llengua
aquesta que a part d'escriure's
i parlar-se batega, on sigui,
perquè no ens fa mandra
i menys por
cridar amb força,
amb la mateixa força
que ens neix de dins
i surt en fora
perquè ja està cansada de callar
tantes injustícies.
Però arribarà el dia
que el silenci serà dels altres
mentre nosaltres,
els hi explicarem als nostres fills
que la terra que trepitgen
serà per sempre seva,

com la llengua que parlen.








divendres, 5 de setembre del 2014

No hi ha secrets per viure

Dels bocins esmicolats
en surt un rebrot verd
que encara que fràgil,
valent és d'ànima
per arrelar i fer-se gran
i sobreviure a les ventades
d'un hivern trist i llarg.
Però a vegades
li entra la por i s'amaga
dins d'una closca de llàgrimes
que un cop eixutes,
fan entrar primaveres
per l'ampit de les finestres
on veu passar la vida,
entre plors i rialles.
No hi ha secrets per viure.