dimarts, 27 de setembre del 2011

Feliç aniversari, estimat

Diuen que quan fas anys
les espelmes s'il·luminen
i les sorpreses apareixen 
en forma de regals.
Que els desitjos entren i surten
per que no saps quin demanar.
Un sospir amb boca oberta.
Inspiració flotant.
Segons que s'eternitzen
esperant que bufis ja...
Una a una les espelmes
deixen de brillar.
Aplaudiments.
Cançons.
Abraçades i petons
que et fan ser per uns instants
algú una mica més especial.
Però...
tu no penses amb tot això.
Mires al teu voltant 
i veus als que t'estimes
i penses que el desig 
ja s'ha realitzat
any rere any.
Per cert,
perdona,
encara no t'ho havia dit:
Feliç aniversari, estimat.




Música per...

No marxis gaire lluny.
Saps que sempre et necessito.
A tocar de dits.
En moviment precís.
Música, per als meus sentits.
El desafinar no té importància
si de tu puc tornar a aprendre a tocar.
La melodia serà
la que no canviarà amb el temps.
La que serà especial.
La que creixerà de volum
i em portarà cap els estels.
Quan els anys s'acumulin
segur,
et trobaré a faltar,
si tu no hi ets.
D'això se'n diu amor.
A qui volem enganyar?
Per cada pas.
Per cada moment especial.
Per cada petó contingut.
Per cada record amagat.
Per cada sorpresa
que ens prepara el futur.
Intentaré ser...
la música que no vols deixar de tocar.
Si algun dia marxes 
fes-m'ho saber.
Ballar sola no té cap secret.
Tancaré els ulls i seguiré cantant
fins que decideixis venir-me a buscar.
Música per...
La distància més curta,
és la que volem tenir
quan toquem la felicitat
amb les nostres mans.