diumenge, 25 de setembre del 2011

La màquina dels somnis

No em vull marcar
una hora exacta per estimar-te.
No hi ha pressa.
No hi ha pausa.
Sols desig en la meva bossa.
Doblegat amb paciència.
Guardat amb delicadesa
per quan tu diguis
que és el millor moment
d'usar-se.
Allí estaré 
contemplant estrelles que passen,
ombres que creixen
i sentiments que es maten.
La màquina dels somnis ja és apunt
per quan posi aquesta nit
el cap al coixí...
Somiant amb els teus llavis.
El teu cos cobert de cel.
Què senzill que és tot allí.
Sempre surt cara
en lloc de creu
i les meves llàgrimes 
s'assequen amb la teva veu,
que em diu, que moriria per mi.
Sap Déu, que això pot ser molt gran
si créixer ho deixem.
Mentre continuarem
fabricant somnis en la nit,
que al matí despertaran
amb una crua i trista realitat.
El no tenir-te em farà adonar
que no vull deixar de dormir,
per sempre,
amb tu somiar.
Quin dia aquell serà
que en lloc de dormir
podré crear?
No t'explicaré el primer que faré
per la màgia no trencar.
No hi ha pressa.
No hi ha pausa.
Sols desig,
en la meva bossa.