dimecres, 15 de gener del 2014

Esperant, a què la resta tanqui els ulls

De totes les sorpreses
ets aquella,
que em deixa muda
esperant a què la resta tanqui els ulls,
per actuar en els teus somnis.
Perquè no m'agrada ser la protagonista
si tu no ho vols
encara que em mori
i desitgi ser-ho,
per poder entendre el misteri,
que envolta al teu silenci.
Aquell que sense paraules
s'explica com llibre obert
i em conta,
el difícil que és estimar
a una paret
on, a vegades,
la freda realitat
càlida es torna,
quan es transforma amb la teva pell,
per actuar en les teves quimeres
esperant a que la resta,
en tanqui els ulls.
Doncs, ningú n'ha de fer res
de com t'estimo
ni on els meus llavis són,
el que el teu amor desitja
tot esperant, 
a què la resta
tanqui els ulls,
per poder actuar.










De tatuatge et porto

De tatuatge et porto al pensament,
colrat a foc, 
temprat de vida,
batec d'allò que s'uneix al temps
i que mai, 
ningú oblida.
Respirant el present
amb sospirs de passat
deixant que futur ens sorprengui,
com aquell infant en nit de Nadal
que espera,
que les seves il·lusions es compleixin.
Guarnit de batecs i abraçades,
en recordo el tacte de la teva carn
de la pell que més estimaves,
perquè hi ha coses,
què amb el temps es fan grans
i no poden oblidar-se.
Doncs valent ha de ser aquell
que digui que en ell 
no vas deixar petjada,
perquè hi ha peus que caminen
i d'altes t'esperen,
com sempre,
tatuats al pensament
colrats a foc, 
temprats de vida,
amb batecs d'allò que s'uneix al temps
i que mai,
ningú oblida.